El
voluntariat a l’Onada és totalment diferent dels altres dos (L'Onada i la Biblioteca Trinitari Fabregat)
Quan
vaig anar per primera, em van venir sentiments de tendresa cap a les persones qui hi estan, que moltes vegades no tenen a ningú de la seva família
que els visiti i t'agafen a tu, com en el meu cas, com si fos la seva pròpia
néta. Necessiten que els escoltis, que els paris atenció en tot el que et conten.
Volen que nosaltres aprenguem a disfrutar cada moment de la vida, ens expliquen, perquè el
temps vola.
Sincerament, no hi ha cap vegada que no hi hagi
plorat. Són llàgrimes d’admiració. Recordo una tarda, abans d’anar cap a casa,
em vaig fixar en una parella que s’abraçaven amb molta força. Llavors per
curiositat vaig preguntar per ells. I em van dir que la dona ja feia temps que
hi formava part de la residència, però que el seu marit no. Que ell la ve a
veure tots els dies, i a l’hora de sopar se’n torna.
El voluntariat a L'Onada ha estat una experiència
inoblidable al costat de persones increïbles, cada una amb la seva història i els seus records, totes amb molt per a donar.
R.C.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada